Crisis de la Restauración VII

Crisis de la Restauración I, II, III, IV, V

Cómo se esculpe en bronce

Cómo se esculpe en piedra

La técnica de la Escultura por ramtari

Cuando falla el código

Resumen de Judith y Holofernes. Gentilleschi

Resumen de La oración en el huerto de Getsemaní. Salzillo

Resumen de Apolo y Dafne. Bernini

Resumen de Danae. Tiziano

Resumen de la bóveda de la Capilla Sixtina. Miguel Ángel

Resumen de Escuela de Atenas. Rafael

Resumen de El nacimiento de Venus. Botticelli

Resumen de la Virgen de las rocas. Leonardo da Vinci

Resumen de El rapto de las sabinas, Florencia. Giambologna

Resumen de la escultura de David, de Donatello

Resumen de san Pietro in Montorio, Roma. Bramante

Resumen de Villa Capra, de Palladio. Vicenza

Resumen de San Lorenzo de Florencia, de Brunelleschi.

Contenidos examen final de Historia del arte de 2.º de bachillerato

OBRA	AUTOR
San Lorenzo	Brunelleschi	Renaixement i Manierisme
San Pietro in Montorio	Bramante
Vila Capra	Palladio
David	Donatello
L'escola d'Atenes	Rafel Sanzio
La mare de Déu de les Roques	Leonardo
La volta de la capella sixtina	Miguel-Ángel
Danae	Ticià
L'enterrament del senyor d'Orgaz	El Greco
Plaça de Sant Pere del Vaticà	Bernini	Barroc i Rococó
San Carlo alle Quattro Fontane	Borromini
Palau i Jardins de Versalles	Le Vau; Hardouin Mansart i Le Nôtre
Apol·lo i Dafne	Bernini
Judit i Holofernes	Artemisia Gentilleschi
Al·legoria de la Pintura	Vermeer
La lliçó d'anatomia	Rembrandt
Tres Gracies	Rubens
Les Menines	Velázquez
El gronxador	Fragonard
Tour Eiffel	Gustave Eiffel	Època contemporània
Magatzems Carson	Sullivan
Eros i Psique	Canova
El pensador	A. Rodin
Els primers freds	Miquel Blay
El juraments dels Horacis	J.L.David
El Tres de Maig	F. de Goya
La llibertat guiant el poble	E. Délacroix
La Vicaría	Fortuny
Déjuner sur l'herbe	Manet
Sol eixent. Impressió	C. Monet
Nit estrellada	Van Gogh
Jugadors de Cartes	P. Cézanne
El crit	E. Munch
Palau de la Música catalana	Domènech i Montaner	Època Contemporània
Casa Milà	Gaudí
Casa Kauffman	Lloyd Wright
Museu Guggenheim de Bilbao	O. Gehry
El profeta	Gargallo
Nit de lluna	Leandre Cristòfol
Dona i Ocell	Miró
Elogi de l'aigua	Chillida
Maman	Bourgeois
ComposicioIV	Kandinsky
La persistència de la memòria	Dalí
Número 1	Pollock
Sopa Campbell	Warhol
Creu i R	Tàpies
Una i tres cadires	Kosuth

Continguts examen final d´Història d´Espanya

CONTINGUTS EXAMEN FINAL D’HISTÒRIA D’ESPANYA

1. Resatauració Borbònica (1874-1898). Tema 7.
2. El Desatre de Cuba del 98: causes, desenvolupament, conseqüències. Tema 7
3. Indústria a Catalunya: vapors i colònies. Tema 5, pto. 3
4. Moviments obrers 1874-1900. Tema 6, pto 6 i 7.
5. Inicis i consolidació del catalanisme polític (1833-1901). Tema 8
6. Característiques de l’agricultura a Espanya i Catalunya. Tema 5, pto 1 i tema 9, pto 2.
7. Crisi del sistema de la Restauració (1901-31) Tema 10
   1. Evolució política a Espanya i Catalunya
   2. 2ª Revolució Industrial. Tema 9, ptos 3-4
   3. Moviments obrers
   4. Primo de Rivera: esquema classe
8. La Segona República: evolució política, social i económica a Espanya i Catalunya Tema 11
9. Guerra Civil Tema 12
10. Franco:
    1. 1939-59 Tema 13
    2. 1959-75  Tema 14
11. Transició Tema 15

Transició I, II, III, IV, V, VI, VII, VIII

Estructura de l'examen d´Història de 2n

Estructura de l'examen d´Història

1. Cada prova tindrà dues opcions (A i B) perquè l’alumnat en triï una.

2. Cada opció constarà de dos exercicis.

3. Cada opció inclourà un exercici d’un tema anterior al 1936 (temes 1, 2 i 3) i un exercici d’un tema posterior a 1936 (temes 4, 5 i 6). El temari és:

Tema 1. La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931)
Tema 2. El catalanisme polític: precedents, aparició i evolució (1833-1931)
Tema 3. La Segona República (1931-1936)
Tema 4. La guerra civil ( (1936-1939)
Tema 5. El franquisme (1939-1975)
Tema 6. La transició i la democràcia (1975-1986)

4. Cada opció inclourà un exercici referit en concret a la Història de Catalunya.

5. Cada opció tindrà un exercici amb qüestions referides a un text i un exercici amb qüestions referides a una font no textual (mapa, organigrama, gràfic, sèrie estadística, fotografia, etc.).

6. Cada exercici valdrà 5 punts i inclourà 2 preguntes, la primera subdividida en tres qüestions i la segona en dues de les quals l’alumne n’haurà de contestar només una.

7. Les dues qüestions de cada exercici respondran a l’esquema següent:
A la primera pregunta es demanarà, mitjançant tres qüestions (a), (b) i (c):

a. La descripció de la font (especificant el tipus de font i de què tracta).

 - Descrigui de quin tipus de font es tracta (si d’un text, una gràfica, un mapa, etc.).

- Si es tracta d’un text, caldrà que sàpiga distingir el seu origen entre les fonts primàries o històriques (les contemporànies dels fets) i les secundàries (documents elaborats posteriorment als fets).

- Quant al seu contingut, els textos es classificaran en tant que textos polítics (constitucions, discursos, lleis, decrets, etc.), econòmics, socials, culturals, historiogràfics, etc.

- Després de classificar el text, l’alumnat haurà d’explicar breument de què tracta. Cal tenir en compte que no se li pregunta el resum del contingut del text, sinó que expliqui en una o unes poques frases la idea fonamental.

- Si la font es refereix a un mapa, gràfic, sèrie estadística, etc., l’alumnat haurà de dir de quina font es tracta (una sèrie estadística referida a…) i descriure breument de què tracta. Cal tenir en compte que se li pregunta que expliqui en una o unes poques frases la idea fonamental.

b. La contextualització de la font.
c. L’anàlisi d’algun o alguns aspectes rellevants de la font.

En total la pregunta valdrà 2’5 punts, distribuïts de la següent manera:

 1a) 0’75 punts.

1b) 0’75 punts.

1c) 1 punt

A la segona pregunta es demanarà que l’alumnat sintetitzi alguns aspectes del tema en el qual inscriu el contingut de la font proposada, a través d’una qüestió que haurà d’escollir entre dues proposades (a) i (b).
En total la pregunta valdrà 2’5 punts, que correspondran a la qüestió a) o b) que l’alumne hagi decidit contestar.

8. Entre les preguntes dels dos exercicis de cada opció es procurarà, en la mesura del possible, que hi hagi un equilibri entre aspectes polítics, socials i econòmics.

Criteris correcció examen Història 2n batxillerat, 21/5/2015

Pregunta 1

a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (0’75 punts).

Cal que l’alumnat identifiqui la font com un quadre (0’25 punts) extret del llibre Evolució econòmica 1969 referit a l’evolució de la població en alguns municipis catalans entre 1965 i 1968. (0’50 punts).

b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0’75 punts)

Cal que l’alumnat situï les dades del quadre com demostratives dels fluxes migratoris que al llarg de la dècada dels 60 es donaren entre les zones amb major excedent de mà d’obra d’Espanya envers les que experiment aven en un fort procés de creixement, en aquest cas Catalunya i determinades ciutats i pobles dels voltants de la ciutat de Barcelona (0’75 punts). 

c) Expliqueu on es troben situats els municipis que apareixen a la font i valoreu les dades que conté. (1 punt)

L’alumnat hauria de ser capaç d’identificar les ciutats i pobles on s’experimenta l’increment poblacional que mostren les dades de la font com pertanyents a les comarques del Barcelonès, Baix Llobregat i Vallès Occidental, dins del cinturó de Barcelona, àrees que estaven experimentant un fort creixement industrial (0’50 punts); igualment, hauria de ser capaç de copsar l’espectacular creixement demogràfic experimentat per totes les localitats que apareixen a la font, destacant les de major quantia (0’50 punts).

 

Pregunta 2

a) Expliqueu la política econòmica del franquisme entre el 1959 i el 1973. (2’50 punts)

Cal que l’alumnat expliqui el canvi de política econòmica del règim franquista, l’abandó de la política autàrquica i l’establiment d’una liberalització econòmica iniciada amb el Pla d’Estabilització (1959), així com el sector polític tecnòcrata que en fou el capdavanter, vinculat a l’Opus Dei (1’25 punts). Cal que expliqui també les característiques del creixement que la nova política econòmica tingué, en la industrialització, urbanització i migracions interiors i exteriors, en el turisme i en la inversió estrangera; cal fer esment als “Planes de Desarrollo” així com, per acabar, a la fi de l’etapa de creixement a partir de la crisi econòmica de 1973 (1’25 punts).

Cruz y Tierra, Antoni Tàpies

Localización, análisis e interpretación:

-          Inicios pintura realista: retratos familia…
-          Contacto vanguardias: surrealismo (Dau al Set: revista vanguardias catalanas –dadaísmo, surrealismo)
-          Sobre madera: signos, mezcla pintura + tierra
-          Signos: cruz ocre, H blanca, R negra, “Gat”, R ocre, pequeña cruz
-          Pintura: pinceladas gruesas rojo sobre la R negra; franja lisa ocre
-          Austeridad cromática: fríos, ocre, terrosos…
-          Pintura figurativa pero con componente mágico-fantástico, metafísico
-          Influenciado por existencialismo
-          Evolución Tapies: 1953 informalismo= pintura matérica o art brut:
-          Mixtificación técnica (materiales heterogénos+tradicionales)
-          Nuevo lenguaje de expresión
-          1970 influenciado pop-art: elementos cotidianos pero evocadores orden universal
-          Significado y función:
-          Signos (cruces, lunas asteriscos, letras, números, figuras geométricas…)= alegoría mundo interior artista (vida, muerte, soledad, sexualidad…)
-          Cruz: uso después Guerra Civil, España= gran cementerio

Relevancia histórico-artística:

-          Informalismo matérico (pigmentos tradicionales, arena, ropa… collage, textura de bajorrelieve…)
-          Técnica mixta:
-          Pinta horizontal
-          Sobre tela, capa pintura monocromática y polvo de mármol triturado, aglutinante, pigmento, óleo con paleta o manos
-          Grattage con tela arpillera (se arranca después): relieve
-          Grattage con otros elementos
-          Añade signos + manchas dripping
-          Sin fijación: descomposición (pérdida eternidad arte)

Sopa Campbell, Warhol

Localización, análisis e interpretación:

 -1962 Warhol - Estrella pop art

- Antes Mass Media y consumismo comercial
- Iconos más característicos.: Productos comerciales, personajes populares, aspectos trágicos de la vida
-Tendencia a repetición en serie (Latas Campbell/ 112 botellas CocaCola)
-Realización sopa Campbell:
      1.Serigrafía(colores vivos, planos, contrastados)
      2. Plantilla fotográfica (negativo)- Base para aplicar el color
-Publicaciones: Provocadoras y sorprendentes
-Función: Icono figurativo, popular y trivial
-Imágenes pop – Parodia de la sociedad de consumo

Relevancia histórico artística:

-Pop (popular) art  surge en Londres y Nueva York
-Consolidación: EEUU, años 60
-Protagonistas : Andy Warhol, Roy Lichtesntein, Claes Oldenburg
-Muestra preferencias y valores de la cultura urbana del hombre de la calle
-Iconografia la proporciona la sociedad de consumo. Fuentes: anuncios, carteles, tv, envases, personajes populares, cómics, fotonovelas.
-Imagen pop: figurativa, realista, y comúnmente, trivial y vulgar
-Pop art cuestiona: donde termina el arte y cómo las preferencias de cultura de masas pueden convertirse en objeto artístico.

Dona i ocell, Miró

Localización, análisis descriptivo e interpretación:

·         Parc de l’Escorxador

·         Personal lenguaje sígnico: estrellas, escaleras…
·         Forma femenina con sombrero y pájaro
·         Aunque sugiera escultura fálica, incisión = feminidad
·         Título original: Dona bolet amb barret de lluna
·         Luna: representación de los pájaros, conectan mundo terrestre con el de los astros.
·         Recubierta con cerámica de colores primarios (rojo, amarillo, azul y verde)
·         Técnica utilizada: “trencadís”

Relevancia histórico artística:

·         Inicia formación en academia de Galí hasta 1915
·         1ª exposición: Galeries Dalmau con 64 obras (pinturas...) de clara influencia impresionista, cubista y fauvista
·         Después estancia París (Picasso): abandona contrastes i usa lenguaje onírico y fantasmagórico
·         Manifiesto 1924 adhesión al surrealismo
·         Vuelve a temas como el pájaro, figura femenina y estrellas.
·         Años 50-60: realiza murales para Unesco de París, Universidad de Harvard o aeropuerto de Barcelona

La persistencia de la memoria, Dalí

Localización, análisis e interpretación

- Escuela de san Fernando (Madrid) Grupo Parisino 1939.

-Colaboración con Luis Buñuelà Película: “Un Perro andaluz”.
- surrealismoà “Método de la paranoia crítica” ; – Imagen doble o de varias virtualidades representativas-.
-André Breton, (grupo surrealista/1924) àexpulsión Dalí- razones ideológicas.
-La Persistencia en la memoria- época más surrealista de Dalí.
-Paisajes influencias de los trabajos que realizó del mar en su juventud (cabo de creus/playa atardecer)
-1er Término, posición centralà extraña figura: cabeza blanda con enorme nariz, de larga y carnosa lengua que sale de ella/ carece de boca.
- Su raro cuello se pierde en la oscuridad.
-Reposa dormida sobre la arena, vemos cerrado su ojo/ enormes pestañas.
-paisaje onírico
-Encima blando reloj de bolsillo.
-A la Izquierda: mesa madera rectangular (incompleta) hay dos relojes: uno más pequeño y cerrado en el cual hay hormigas. El otro, enorme, blando y albeado (mosca encima/ siete) se escurre.
-Árbol roto, con una rama, sin hojas- tercer reloj.
-Al fondo iluminada- cala recortada acantilados rocosos.
-Piedra redondeada  proyecta sus sombra sobre la arena de la playa, desierta.
-El mar se confunde con el cielo cubierto de vaporosas nubes blancas.
-Paisaje al atardecer.
-Destaca la precisión detallista de las figuras + la intensidad onírico-alucinatoria, de pesadilla- conjunto imagen.
-Impacto visual procede: Hiperrealismo de las figuras (incluso deformadas) grandes espacios paisajísticos.
-Gran importancia del dibujo en el cuadro
-La luz juega un papel muy importante en la obra.
-Cuadro dividido 2 partes (no simétricas): 1. Tenebrista, 1er Término con foco de luz a la derecha, ilumina suavemente los objetos . / 2.Fuertemente iluminada al fondo, luz muy blanca (irreal).
-Color rico y variado.
- Predominan tonos frios (azul, gris,blanco) vs los cálidos (ocres, marrones, amarillos)
-Domina la línea horizontal del mar (marcada por la luz), divide el cuadro en dos mitades desiguales pero armoniosas.
-Complementación con la horizontal de la rama seca del árbol, tronco marca a la izq. Vertical que equilibra la composición.
-Elementos dinámicos, líneas diagonales (mesa, cabeza)y curvas (relojes, cabeza)

 Relevancia Histórico –artística

-Formación del surrealismo, siguientes influencias y aportaciones:

    +Dadaismo, preferencia por lo irracional e instintivo.
    +de la pintura “metafísica”(De Chirico), imágenes de extrañosespacios y figuras  transmiten  una sensación enigmática y alucinatoria.
     +Sigund Freud, recurso al subconsciente y a lo onírico àfuente inspiración artística.
-El primer manifiesto grupo surrealista àAndre Breton – parís 1927.
-imagen surrealistaàrepresentación de una vivencia, procede de la interioridad subconsciente del individuo.
-Algunas tipologías generalizadas:
    +Imagen no figurativa
    +Imagen sígnica de Joan Miro
    +imagen onírico-figurativa de Dali.