"Conocer el pasado sirve para ordenar el presente y prever el futuro". Coluccio Salutati, siglo XV.
Etiquetas
- ARTE (100)
- CASTELLANO (32)
- HISTORIA (81)
- LIBROS Y DOCUMENTOS (4)
- NOTICIAS (15)
- TEXTOS (10)
- Temas de debate (1)
- comentario (4)
- esquema (120)
- examen (22)
- imagen (10)
- música (9)
- vídeo (28)
lunes, 4 de mayo de 2015
domingo, 3 de mayo de 2015
viernes, 1 de mayo de 2015
Contenidos examen final de Historia del arte de 2.º de bachillerato
| OBRA | AUTOR | |
| San Lorenzo | Brunelleschi | Renaixement i Manierisme |
| San Pietro in Montorio | Bramante | |
| Vila Capra | Palladio | |
| David | Donatello | |
| L'escola d'Atenes | Rafel Sanzio | |
| La mare de Déu de les Roques | Leonardo | |
| La volta de la capella sixtina | Miguel-Ángel | |
| Danae | Ticià | |
| L'enterrament del senyor d'Orgaz | El Greco | |
| Plaça de Sant Pere del Vaticà | Bernini | Barroc i Rococó |
| San Carlo alle Quattro Fontane | Borromini | |
| Palau i Jardins de Versalles | Le Vau; Hardouin Mansart i Le Nôtre | |
| Apol·lo i Dafne | Bernini | |
| Judit i Holofernes | Artemisia Gentilleschi | |
| Al·legoria de la Pintura | Vermeer | |
| La lliçó d'anatomia | Rembrandt | |
| Tres Gracies | Rubens | |
| Les Menines | Velázquez | |
| El gronxador | Fragonard | |
| Tour Eiffel | Gustave Eiffel | Època contemporània |
| Magatzems Carson | Sullivan | |
| Eros i Psique | Canova | |
| El pensador | A. Rodin | |
| Els primers freds | Miquel Blay | |
| El juraments dels Horacis | J.L.David | |
| El Tres de Maig | F. de Goya | |
| La llibertat guiant el poble | E. Délacroix | |
| La Vicaría | Fortuny | |
| Déjuner sur l'herbe | Manet | |
| Sol eixent. Impressió | C. Monet | |
| Nit estrellada | Van Gogh | |
| Jugadors de Cartes | P. Cézanne | |
| El crit | E. Munch | |
| Palau de la Música catalana | Domènech i Montaner | Època Contemporània |
| Casa Milà | Gaudí | |
| Casa Kauffman | Lloyd Wright | |
| Museu Guggenheim de Bilbao | O. Gehry | |
| El profeta | Gargallo | |
| Nit de lluna | Leandre Cristòfol | |
| Dona i Ocell | Miró | |
| Elogi de l'aigua | Chillida | |
| Maman | Bourgeois | |
| ComposicioIV | Kandinsky | |
| La persistència de la memòria | Dalí | |
| Número 1 | Pollock | |
| Sopa Campbell | Warhol | |
| Creu i R | Tàpies | |
| Una i tres cadires | Kosuth |
jueves, 30 de abril de 2015
Continguts examen final d´Història d´Espanya
CONTINGUTS EXAMEN FINAL D’HISTÒRIA D’ESPANYA
- Resatauració Borbònica (1874-1898). Tema 7.
- El Desatre de Cuba del 98: causes, desenvolupament, conseqüències. Tema 7
- Indústria a Catalunya: vapors i colònies. Tema 5, pto. 3
- Moviments obrers 1874-1900. Tema 6, pto 6 i 7.
- Inicis i consolidació del catalanisme polític (1833-1901). Tema 8
- Característiques de l’agricultura a Espanya i Catalunya. Tema 5, pto 1 i tema 9, pto 2.
- Crisi del sistema de la Restauració (1901-31) Tema 10
- Evolució política a Espanya i Catalunya
- 2ª Revolució Industrial. Tema 9, ptos 3-4
- Moviments obrers
- Primo de Rivera: esquema classe
- La Segona República: evolució política, social i económica a Espanya i Catalunya Tema 11
- Guerra Civil Tema 12
- Franco:
- 1939-59 Tema 13
- 1959-75 Tema 14
- Transició Tema 15
Estructura de l'examen d´Història de 2n
Estructura
de l'examen d´Història
1. Cada prova tindrà dues opcions (A i B) perquè l’alumnat en triï una.
2. Cada opció constarà de dos exercicis.
3. Cada opció inclourà un exercici d’un tema anterior al 1936 (temes 1, 2 i
3) i un exercici d’un tema posterior a 1936 (temes 4, 5 i 6). El temari és:
Tema 1. La Restauració: evolució política,
social, econòmica i demogràfica (1875-1931)
Tema 2. El catalanisme polític: precedents, aparició i evolució (1833-1931)
Tema 3. La Segona República (1931-1936)
Tema 4. La guerra civil ( (1936-1939)
Tema 5. El franquisme (1939-1975)
Tema 6. La transició i la democràcia (1975-1986)
Tema 2. El catalanisme polític: precedents, aparició i evolució (1833-1931)
Tema 3. La Segona República (1931-1936)
Tema 4. La guerra civil ( (1936-1939)
Tema 5. El franquisme (1939-1975)
Tema 6. La transició i la democràcia (1975-1986)
4. Cada opció inclourà un exercici referit en concret a la Història de
Catalunya.
5. Cada opció tindrà un exercici amb qüestions referides a un text i un
exercici amb qüestions referides a una font no textual (mapa, organigrama,
gràfic, sèrie estadística, fotografia, etc.).
6. Cada exercici valdrà 5 punts i inclourà 2 preguntes, la primera
subdividida en tres qüestions i la segona en dues de les quals l’alumne n’haurà
de contestar només una.
7. Les dues qüestions de cada exercici respondran a l’esquema següent:
A la primera pregunta es demanarà, mitjançant tres qüestions (a), (b) i (c):
A la primera pregunta es demanarà, mitjançant tres qüestions (a), (b) i (c):
a. La descripció de la font (especificant el tipus de font i de què tracta).
- Descrigui de quin tipus de font es tracta (si d’un text, una
gràfica, un mapa, etc.).
- Si es tracta d’un text, caldrà que sàpiga distingir el seu origen entre
les fonts primàries o històriques (les contemporànies dels fets) i les
secundàries (documents elaborats posteriorment als fets).
- Quant al seu contingut, els textos es classificaran en tant que textos
polítics (constitucions, discursos, lleis, decrets, etc.), econòmics, socials,
culturals, historiogràfics, etc.
- Després de classificar el text, l’alumnat haurà d’explicar breument de
què tracta. Cal tenir en compte que no se li pregunta el resum del contingut
del text, sinó que expliqui en una o unes poques frases la idea fonamental.
- Si la font es refereix a un mapa, gràfic, sèrie estadística, etc.,
l’alumnat haurà de dir de quina font es tracta (una sèrie estadística referida
a…) i descriure breument de què tracta. Cal tenir en compte que se li pregunta
que expliqui en una o unes poques frases la idea fonamental.
b. La contextualització de la font.
c. L’anàlisi d’algun o alguns aspectes rellevants de la font.
En total la pregunta valdrà 2’5 punts, distribuïts de la següent manera:
1a) 0’75 punts.
1b) 0’75 punts.
1c) 1 punt
A la segona pregunta es demanarà que l’alumnat sintetitzi alguns aspectes del tema en el qual inscriu el contingut de la font proposada, a través d’una qüestió que haurà d’escollir entre dues proposades (a) i (b).
En total la pregunta valdrà 2’5 punts, que correspondran a la qüestió a) o b) que l’alumne hagi decidit contestar.
8. Entre les preguntes dels dos exercicis de cada opció es procurarà, en la
mesura del possible, que hi hagi un equilibri entre aspectes polítics, socials
i econòmics.
lunes, 27 de abril de 2015
Criteris correcció examen Història 2n batxillerat, 21/5/2015
Pregunta 1
a) Descriviu
el tipus de font i digueu de què tracta. (0’75 punts).
Cal que l’alumnat identifiqui la font com un quadre
(0’25 punts) extret del llibre Evolució
econòmica 1969 referit a
l’evolució de la població en alguns municipis catalans entre 1965 i 1968. (0’50
punts).
b) Digueu
quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (0’75 punts)
Cal que l’alumnat situï les dades del quadre com
demostratives dels fluxes migratoris que al llarg de la dècada dels 60 es
donaren entre les zones amb major excedent de mà d’obra d’Espanya envers les
que experiment aven en un fort procés de creixement, en aquest cas Catalunya i
determinades ciutats i pobles dels voltants de la ciutat de Barcelona (0’75
punts).
c) Expliqueu
on es troben situats els municipis que apareixen a la font i valoreu les dades
que conté. (1 punt)
L’alumnat hauria de ser capaç d’identificar les
ciutats i pobles on s’experimenta l’increment poblacional que mostren les dades de la
font com pertanyents a les comarques del Barcelonès, Baix Llobregat i Vallès
Occidental, dins del cinturó de Barcelona, àrees que estaven experimentant un
fort creixement industrial (0’50 punts); igualment, hauria de ser capaç de
copsar l’espectacular creixement demogràfic experimentat per totes les
localitats que apareixen a la font, destacant les de major quantia (0’50
punts).
Pregunta 2
a) Expliqueu
la política econòmica del franquisme entre el 1959 i el 1973. (2’50 punts)
Cal que l’alumnat expliqui el canvi de política
econòmica del règim franquista, l’abandó de la política autàrquica i l’establiment
d’una liberalització econòmica iniciada amb el Pla d’Estabilització (1959),
així com el sector polític tecnòcrata que en fou el capdavanter, vinculat a
l’Opus Dei (1’25 punts). Cal que expliqui també les característiques del
creixement que la nova política econòmica tingué, en la industrialització,
urbanització i migracions interiors i exteriors, en el turisme i en la inversió
estrangera; cal fer esment als “Planes de Desarrollo” així com, per acabar, a
la fi de l’etapa de creixement a partir de la crisi econòmica de 1973 (1’25
punts).
Suscribirse a:
Entradas (Atom)







